Meme: 5 coses que no saps de mi

Em passen un meme i per tant us he de dir cinc coses que no sabeu de mi:

  1. M’he comprat un iBook de segona mà
  2. Tant puc escoltar Mozzart com VNV Nation
  3. Em cuido més del que dic
  4. Sóc un motivat pel que m’agrada
  5. No vull fer 30 anys!

Ara el passarem a:

Això dels memes és la manera més borda d’aconseguir enllaços en d’altres pàgines que conec o potser cal aplicar el “nofollow” quan dones reconeixement a un meme?

Ara que hi penso, la resposta fàcil hagués estat:
SELECT description FROM things WHERE secret=1 LIMIT 5;

Absència nadalenca o no

Normalment per Nadal sempre estic un xic absent del blog, festes, compres, dies de repòs per empatxos :-P, etc… Enguany però encara hi ha un motiu més: canvi de feina.

Des de fa uns dies estic treballant a Intercom com a responsable tècnic d’un dels seus projectes.

El primer repte és migrar el projecte de tecnologies propietàries (Oracle, PL/SQL, etc.) a PHP i MySQL, quan estigui operatiu ja us faré saber el nom del projecte i la URL per a rebre crítiques obertes 😉

Quan la música no és només negoci

Avui fent les compres a les que ens aboca el consumisme nadalenc, hem anat a parar al FNAC, regirant i pensant què regalar ens hem trobat un disc genial a un preu formidable.

Es tracta del disc de Jamie Cullum, TwentySomething a 5.95€! Això sí que és música, cultura i negoci, no només negoci. De fet el disc està disponible en dos edicions, la senzilla que inclou el CD amb una caixeta de cartró i para de comptar, i la especial que conté lletres, quatre temes inèdits, etc…

Què fa que la resta de músic o companyies discogràfiques no ofereixin els seus discs en un format barat i un altre més car? Està clar, és més fàcil queixar-se de la pirateria i plorar que no pas prendre mesures i fer les coses amb el cap.

No sóc una persona rara, podia connectar-me a qualsevol xarxa P2P i descarregar-me el disc en una estona, però no paga la pena perdre el temps podent tenir per menys de 6€ l’original.

[tags]Música, Jamie Cullum, SGAE[/tags]

Spam o no, i altres tonteries

Avui promet ser un dia divertit, mentre faig el segon café del dia per tal d’aconseguir obrir els ulls en Jordi em passa la notícia bomba: volen tancar el Camp Nou pel Catalunya – Euskadi

La plataforma [España y Libertad (la seva Libertat, clar] pide, amparándose en la Ley del Deporte, que se imponga una multa de entre 60.000 y 600.000 euros a la Federación de Fútbol Catalana, a la Federación de Fútbol Vasco y al FC Barcelona, además de la clausura temporal del Camp Nou, hasta un máximo de dos años.

Acabada de llegir la notícia m’arriba un correu electrònic notificant-me un nou comentari al post YouTube ja és Google, el comentari prové d’una referència (un trackback) d’una pàgina en japonès. La primera reacció ha estat esborrar-lo, però just quan estava apunt de confirmar l’acció…. pam! Com sé jo que es tracta d’un comentari spamos? Sembla que el web en qüestió és un recull de notícies tecnològiques, així doncs de moment el deixaré com a anècdota 😉

Curs de cuina japonesa

Aquest cap de setmana vàrem invertir el matí de dissabte en una activitat diferent, rebre un curs de cuina japonesa per tal de poder entendre i aprendre com fan els orientals aquests plats tan senzills (aparentment), suculents i saludables.

En poc més de 4 hores, el mestre Julio, de l’escola de cuina Coquus de Barcelona, ens va donar un curs cuina japonesa poc més que espectacular. Sense seguir un ordre estricte, per allò d’anar respectant els temps d’espera i de repòs de cada ingredient, vam aprendre a fer:

  • Arrós per a Sushi: la base de moltíssims plats japonesos
  • Misoshiru, sopa de miso i tofu: la típica sopa japonesa de caldo dashi
  • Pollastre Yakitori: el pinxo de pollastre i ceballot
  • Salmó Teriyaki amb dos sèsams: Salmó passat per la planxa amb salsa Teriyaki
  • Sashimi de tonyina: un filet de tonyina daurat per l’exterior i recobert de sèsam amb l’interior cru, deliciós
  • Tempura Mixta en juliana: la fritanda andalusa exportada pels jesuïtes al Japó
  • Maki Sushi: no podia faltar, un bàsic a la cuina japonesa!

L’experiència va ser molt recomanable: un grup reduït, una cuina perfectament equipada, l’amabilitat del Julio i l’Amrei (relacions públiques del Coquus), i un resultat exquisit!