Si mai has estat a Menorca, no pateixis: sempre hi ha aquell moment a la vida en que la illa et ve a buscar.
Raise your hands
and sing it with me
Sometimes the strongest
and most wonderful things
are those we cannot see
Sing a song (pa pa papaparara)
sing a song (pa pa papaparara)
well about how things seem
more important at night
AppleJack – The Triangles
Pa pa papaparara, Pa pa papaparara, Pa pa papaparara , ….
L’operació la va dur a terme el Dr. Duch del Institut Català de la Retina i el seu equip que en tot moment van explicar-me que feien i deixaven de fer i em van fer sentir molt còmode durant la intervenció.
Tres dies després de l’operació, ja faig vida 100% normal, només he de seguir unes pautes del tractament postoperatori.
Quina gran sensació que soni el despertador i puguis veure’l sense posar-te les ulleres!
El informe refleja un “claro crecimiento” del empleo público, y “en tasas superiores a las del conjunto de la economía”. Asimismo, constata que, mientras éste “mantiene su tono de crecimiento” en 2009, “el privado experimenta una gran disminución”.
Això vol dir que tenim un 20,6% més de gent a la que mantenir facin bé o no la seva feina pels sols fet d’haver aprovat un (o diversos) o exàmens.
Per altra banda, enveja cap ni una. El que m’aporta la meva feina no m’ho aporta la funció pública 😉 Ràbia… doncs sí, un xic, cada dia em toca més el que no sona haver de pagar tants funcionaris per obtenir els mateixos serveis.
Ahir tafanejant amb Google vaig veure que sóc una cerca relacionada per la paraula clau oriol. És a dir, quan cerques oriol a Google (en català), el cercador et dona com a cerca relacionada oriol morell. Una tonteria com qualsevol altre 😉
Avui buscàvem el telèfon del Xiringuito de la parada dels Ferrocarrils de Sant Joan (Sant Cugat).
Tenint en compte que és una de les poques alternatives que existeixen al polígon Sant Joan per menjar entrepans de debó és important tenir-lo a mà: 93.589.26.72
Enguany tocava canviar el portàtil, després del Dell Inspiron 630m del 2006 em tornava a plantejar diferents alternatives, aquest cop amb les 13’3″ com a objectiu:
Dell XPS M1330 (Crec recordar que era aquest model)
Sony Vaio VGN-SR29VN/S
Apple MacBook
Després d’analitzar el hardware que oferien les tres alternatives, el preu, el pes i la duració de la bateria (quelcom clau a l’estar cansat del discurs poca pantalla = poca bateria), així com l’estètica dels diferents models. Vaig decidir per comprar-me el nou MacBook d’Apple.
i amb una bateria impressionant amb una durada de prop de 4 hores amb connectivitat WiFi, sense Bluetooth i treballant a un ritme normal 😉
El dia MB
El dia MB va ser el 6 de desembre, després de desembalar el sempre sorprenent packaging d’Apple vaig fer la instal·lació i configuració bàsica del sistema i per primera vegada vaig sentir que això ho podia fer tothom, el procés de instal·lació de Mac OS X és impecable, senzill i trivial. Un cop configurat tot el que era bàsic per començar a testejar la màquina em vaig quedar amb la sensació que a la resta de sistemes operatius els hi queda molt per fer encara pel que fa a usabilitat i facilitat d’ús (deixant a banda els vicis adquirits per l’ús d’altres sistemes).
La pèrdua de vicis d’altres sitemes ha sigut el que pijtor he portat 😉 Dreceres de teclat que canvien, noves maneres de gestionar finestres i escriptoris, i al final tot el que comporta adaptar-se a un nou sistema operatiu.
El meu escriptori a dia d'avui
He cercat alternatives al programari que emprava habitualment i ha sigut força senzill trobar-ne, en els millors dels casos el mateix programari per a Mac (Eclipse o Firefox, per exemple) i en d’altres amb programari propi que he trobat més adequat com el cas del Mail.app (he abandonat el Thunderbird), el iCal o el Adium.
Avui, em sento totalment còmode treballant amb el meu MacBook, ja no hi ha vicis estranys, no trobo a faltar res al sistema i la màquina va francament bé. La compra del MacBook de moment és tot un encert, veurem si el proper portàtil també serà un Mac.
I l’Ubuntu?
En el moment en que em consideri més productiu amb Ubuntu, Fedora, Windows Vista o EyeOS 😉 que amb el Mac OS X, miraré com instal·lar una Ubuntu o el que calgui sobre aquest maquinari. Al cap i a la fi, els ordinadors són eines per aconseguir quelcom. Continuaré valorant el fet de que un programari sigui lliure a l’hora de decidir si l’empro o no, però lluny quedarà que aquest sigui l’únic element a tenir en compte.
Per a Mac, igual que per a tots els sistemes operatius hi ha una gran varietat de programari lliure que podeu trobar a OpenSourceMac o la iniciativa MacLibre
