Bones festes!

Bones festes!

Aquest ha estat, sense cap dubte, l’any de la microcomunicació: la proliferació en l’ús de Twitter combinat amb l’ús de dispositius mòbils que ens permeten estar tot el dia en línia n’han estat la clau.

La combinació guanyadora, en el meu cas, han estat la BlackBerry Curve 8310, TwitterBerry i el meu compte de Twitter.

Així doncs, a gaudir d’aquestes festes amb tothom, amb els que tingueu aprop i els que estiguin a un tweet de distància 😉

Felicitats Mireia!

Al TN d’aquesta nit he vist que na Mireia Belmonte ha aconseguit un rècord mundial al 400 estils del campionats d’Europa a Rijeka (Croàcia) amb una marca de 4:25.06.

Si en el seu moment vaig parlar de’n Phelps, avui no vull deixar de parlar d’aquesta promesa de la natació catalana.

Val la pena mirar la cursa, la remuntada és espectacular!! Felicitats Mireia!

30 anys, 30 objectes

El passat 17 de novembre vaig fer 30 anys, els meus em van fer una pila de regals entre els que compto 30 objectes que representaven 30 moments de la meva vida. Els 30 objectes en qüestió estaven repartits per casa els pares i a partir d’una primera targeta amb una pista vaig haver d’anar trobant cadascun dels regalets que incloïa la targeta amb la pista pel següent regal. La pista en mode de frase curta, requeria recordar i explicar a tots els assistents el perquè d’aquell missatge i què podia ser el regal en qüestió.

Hi ha qui llegirà la llista d’objectes i fliparà, hi ha qui potser entendrà o voldrà entendre algun dels elements, però realment només dues persones poden recordar la totalitat del sentit d’aquests objectes: els meus pares. Al cap i a la fi, són els únics amb qui he conviscut aquests primers 30 anys de vida.Els meus germans els segueixen d’aprop i ben segur que han sentit milers de vegades històries que fàcilment es relacionen amb aquests i altres objectes.

És curiós com es poden resumir 30 anys de vida amb 30 objectes i 30 frases curtes. Algunes de les frases de seguida em van evocar al moment de la meva vida adient i vaig poder reproduir el motiu del regal amb facilitat, d’altres objectes van ser més difícils d’identificar però no per això estaven menys treballats, amb l’ajuda dels presents me’n vaig sortir prou bé 😉

Continua llegint «30 anys, 30 objectes»

Reptes? Sí gràcies!

La enciclopèdia catalana defineix el repte com Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa.

Qui em coneix, i no només diu que em coneix, sap que no sé viure la vida veient-la passar, simplement passant fulles i escrivint-ne de noves, necessito d’aquests estímuls dels que parla la enciclopèdia, necessito reptes, objectius més o menys difícils d’aconseguir que suposen un desafiament i que em fan frisar. Hi ha res millor que aquella sensació de benestar i satisfacció estranya d’explicar quan els has superat? Aquella sensació que sovint va acompanyada d’un somriure tímid que s’escapa i que confirma que sents que has fet una bona feina 😉

Continua llegint «Reptes? Sí gràcies!»

Tag ‘add new tag’

Publicant el post anterior me n’he adonat per casualitat que si pitges al ‘Add’ per afegir tags de WordPress massa ràpid et trobes que se t’afegeix el tag ‘add new tag’, que realment és el text que apareix per defecte al input per afegir tags.

La pregunta és quanta gent s’ha colat (o no) i ha deixat un post publicat amb aquest tag? Doncs sembla que força gent!

A en Phelps ja només li queden 6

Quan l’americà Michael Phelps es va proposar guanyar 8 medalles d’or als Jocs Olímpics d’enguany, se’l va titllar de fantasma, de prepotent i de tot.

La vida és proposar-se reptes, de moment Michael Phelps ja té dos medalles d’or a la bossa, amb espectaculars curses com aquestes:

Lectures estiuenques

Després de quinze dies de vacances, torno amb uns quants llibres pendents acabats. Crec que són les primeres vacances en força temps que no dedico a llegir llibres tècnics.

Ara de tornada a la feina, temporalment, tornem a la tècnica 😉

L’últim patriarca – Najat El Hachmi

El que és el premi Ramon Llull d’enguany, L’últim patriarca de Najat El Hachmi, narra l’història del darrer patriarca dels Driouch. Un nano malcriat per un fet de la seva infància que marcarà la seva vida.

Després de llegir Jo també sóc catalana, també de El Hachmi, he trobat la seva darrera novela un xic ferragossa de llegir, no sé si per les suposicions que fa la narradora de la història o per quin motiu, el llibre m’ha requerit massa atenció per ser llegit.