Barcelona es passa al programari lliure

Mesura de govern per a l’impuls del programari lliure

Fa més de quinze anys que es parla en diferents fòrums tècnics mundials sobre l’anomenat model de llicència de programari lliure o programari sota llicència GPL (GNU General Public License). El programari lliure és aquell que permet a l’usuari, a més de l’ús del programa mateix, l’accés al seu codi font complet i la possibilitat de copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, millorar-lo i fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent, de tal manera que tothom se’n pugui beneficiar.

Als anys 80 bona part del programari esdevingué de llicència propietària, de manera que no es pogués compartir lliurement amb altres usuaris, a més d’impossibilitar-ne qualsevol modificació o adaptació a necessitats operatives específiques concretes.

El moviment del programari lliure va néixer amb el projecte GNU per a intentar de posar fi a aquesta situació. Un dels seus principals objectius va ser desenvolupar un sistema operatiu sota llicència GPL, de lliure distribució i de lliure modificació, a on poder executar el programari del projecte GNU.

L’any 1991 va aparèixer la primera versió d’aquest sistema operatiu desenvolupat amb el nom de GNU/LINUX. Des d’aleshores, les aportacions de milers de programadors d’arreu del món han permès el desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions de codi obert i lliures.

En àmbit empresarial cal esmentar que grans empreses informàtiques com ara IBM, Hewlett Packard, Apple, Sun, Novell i altres produeixen aplicacions i sistemes de codi obert i donen suport tècnic, financer i comercial al programari lliure.

Alguns dels avantatges que suposarà, són:

Optimització de la inversió.

Foment de la innovació tecnològica i la indústria local i independència del proveïdor.

Seguretat i privacitat de les dades.

Foment de la llengua pròpia. Actualment, les llengües minoritzades com el català tenen poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari de propietat. En canvi, gràcies al programari lliure, qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar un sistema o una aplicació a qualsevol llengua, inclòs el corrector ortogràfic. Al programari propietari, l’empresa productora és l’única que té els drets de fer-ne una traducció o qualsevol altra adaptació o modificació.

Al nostre entorn proper, la Unió Europea, cal destacar les iniciatives de la Junta d’Extremadura, la Junta d’Andalusia, l’Ajuntament de Munic i el Govern Federal alemany destinades al desenvolupament, la promoció i l’ús de programari lliure: el projecte GNU Privacy Guard, desenvolupat pel GUUG (Grup d’Usuaris Unix d’Alemanya) i finançat pel govern alemany, és una de les millors eines de seguretat existents en l’actualitat.

Molt recentment, la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Porto Alegre -capital de l’estat brasiler de Rio Grande do Sul- i la Junta d’Extremadura han iniciat els tràmits necessaris per a crear una xarxa internacional d’administracions promotores del programari lliure que permeti l’intercanvi d’informació i d’experiències en aquest àmbit.

L’Ajuntament de Barcelona, com a institució responsable del foment del desenvolupament tecnològic i de la democratització de l’accés a les noves tecnologies en l’àmbit territorial del municipi de Barcelona, ha de tenir una actitud favorable als avenços tecnològics i socials aportats pel programari lliure (free software) i el codi font obert (open source). Tot i això, fem constar que el programari sota llicència també té els seus avantatges i contribueix a la difusió que de les TIC.

El programari és un dels elements claus que ens ha de permetre de ser la capital d’un país productiu a l’economia digital. Per tant, i des del respecte a totes les llicències de programari, cal que l’Ajuntament de Barcelona continuï col·laborant amb aquests canvis tecnològics capdavanters en l’economia del coneixement.

Mesura de govern

Primer. L’Ajuntament de Barcelona impulsarà, mitjançant una migració progressiva i controlada, la utilització del programari lliure i en català en l’administració municipal, els organismes autònoms públics i les empreses públiques i de capital mixt sota control majoritari de l’Ajuntament. S’exceptuaran aquelles aplicacions informàtiques en què no sigui possible disposar de programari amb llicència lliure que inclogui les solucions tècniques objecte de licitació pública.

Segon. L’avanç del programari propietari cap al programari lliure en català es desenvoluparà mitjançant una prova pilot de caràcter limitat seguida d‘un exhaustiu estudi dels costos d’implantació, manteniment i eficàcia que ofereixen tots els tipus de programari.

Tercer. Es fomentarà i es prioritzarà la utilització, el desenvolupament, la distribució i la difusió de programari lliure en català en aquells convenis de col·laboració o decrets d’atorgament de subvencions que tinguin relació amb l’àmbit de les noves tecnologies.

Quart. De la mateixa manera, es col·laborarà en la difusió del programari lliure en català a la ciutadania en general, i entre les associacions, organitzacions i institucions, públiques o privades, fent un especial èmfasi en l’àmbit educatiu, i alhora fomentant així la indústria informàtica catalana.

Cinquè. El Ajuntament vetllarà perquè a totes les comunicacions que els ciutadans poden realitzar informàticament es garanteixin els drets dels usuaris que ja utilitzen programari lliure. Aquesta normalització es garantirà especialment al correu electrònic i a les pàgines web, i es complementarà el domini .es amb un domini .net. El Pla Estratègic de Sistemes i el Pla d’Administració Electrònica tenen en curs estudis per implementar-ho aviat.

Sisè. Per facilitar la conclusió d’aquests objectius, s’establiran convenis amb altres administracions d’àmbit internacional que es troben avançades en aquest procés, per tal de compartir experiències, eines formatives i programari. Així mateix, per fomentar la coordinació i la cooperació al respecte, es promouran acords amb altres administracions locals, les cambres de comerç, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la resta d’administracions públiques que hi estiguin interessades.

En parlen a: