No podem oblidar els RSS

Actualitzat:

  1. He posat un avís a Menéame.
  2. La gent de ElPaís han modificat el contingut de la notícia, que també ha aparegut als RSS.

Sovint llegint els RSS de diaris, etc… ens trobem amb joies com aquesta notícia a El País: hghghghg.

La gent implementa RSS i després els oblida al calaix de sastre, sovint generant grans errates que en l’edició paper d’un diari provocarien dimissions i que en l’edició digital del mateix són ignorats.

Per si eliminen l’enllaç, us en deixo una captura:
elpais1.jpg

Quan la música no és només negoci

Avui fent les compres a les que ens aboca el consumisme nadalenc, hem anat a parar al FNAC, regirant i pensant què regalar ens hem trobat un disc genial a un preu formidable.

Es tracta del disc de Jamie Cullum, TwentySomething a 5.95€! Això sí que és música, cultura i negoci, no només negoci. De fet el disc està disponible en dos edicions, la senzilla que inclou el CD amb una caixeta de cartró i para de comptar, i la especial que conté lletres, quatre temes inèdits, etc…

Què fa que la resta de músic o companyies discogràfiques no ofereixin els seus discs en un format barat i un altre més car? Està clar, és més fàcil queixar-se de la pirateria i plorar que no pas prendre mesures i fer les coses amb el cap.

No sóc una persona rara, podia connectar-me a qualsevol xarxa P2P i descarregar-me el disc en una estona, però no paga la pena perdre el temps podent tenir per menys de 6€ l’original.

[tags]Música, Jamie Cullum, SGAE[/tags]