Es cerca WiFi

Per uns mesos estic vivint prop de la plaça Francesc Macià de Barcelona i em trobo amb un dels problemes habituals de les vivendes temporals: no tinc connexió a internet i la possibilitat de contractar-la és caríssima (pel fet de ser temporal):

  1. Opció 1: Connectar amb mòdem: car i lent
  2. Opció 2: Contractar una ADSL: trigaran un mes en instal·lar-me-la i amb el contracte de permanència em sortirà per un ull de la cara, per barata que sigui
  3. Opció 3: Connectar amb Vodafone Mobile Connect: és bàsicament car
  4. Opció 4: Anar a un ciber o telecentre: no m’és útil
  5. Opció 5: Accedir a alguna WiFi

Un cop estudiades les opcions, trobo que la darrera opció és la més viable per tal de no gastar-me un dineral espectacular amb una connexió a Internet per a un parell o tres de mesos. De fet estic disposat a pagar una part de la connexió a Internet de la WiFi a la que em connecti, segur que em sortirà més barat que les altres opcions!

Ara només em cal troba algú per la zona que tingui un Access Point i el vulgui compartir 😉

Curs d’accessibilitat web

Avui m’han validat la preinscripció al curs d’accessibilitat web per a dissenyadors i programadors que organitza per 3a vegada la Fundación Instituto de Ciencias del Hombre.

De moment els continguts prometen:

  1. Concepto de discapacidad y revisión de los distintos tipos de discapacidad y su problemática para el acceso al ordenador en general y a Internet en particular
  2. Concepto de ayuda técnica. Ayudas técnicas más usuales para el acceso al ordenador
  3. Pautas de accesibilidad al contenido de la red
  4. Puntos de validación y herramientas de validación
  5. Selección y evaluación de herramientas que facilitan el diseño de Web accesibles

Ja us diré que tal va.

FesInternet, el W3C i la STSI

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) ja fa temps que s’omple la boca parlant d’estàndards, programari lliure, etc., semblava que l’equip de la Secretaria havia entès que Internet havia de ser una eina per a tothom i, també semblava, que el pacte del Tinell faria que els webs realitzats des del govern s’adequarien als requeriments del W3C. Tot això, insisteixo, semblava.

Ahir es feia públic FesInternet 2006, que a part dels trapitxeos amb que es pot haver fet l’adjudicació de la seva dinamització, compta amb irregularitats de forma i concepte. El projecte pretén donar a conèixer Internet a tothom:

FesInternet ha estat concebut com un lloc per ajudar i encoratjar la ciutadania a entrar a Internet, a connectar-s’hi i utilitzar-la i, en definitiva, a FER-LA plegats.

Però aquesta ciutadania és només una part de la mateixa, donat que el web promogut per la STSI, no s’adequa als consells d’accessibilitat de la WAI. De fet incompleix el, ja irrisori, acord del Tinell.

3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndards establerts per World Wide Web Consortium)

Arribats aquí tenim dues opcions, o bé replantegem el concepte ‘ciutadania’ o bé replantegem el concepte ‘FesInternet’, la STSI en té la clau.

Avui he provat la nova estafa de TMB

Aquest matí, a quarts d’onze he volgut provar el nou servei de TMB mitjançant el qual rebs, al teu telèfon mòbil, un missatge amb el temps que trigarà un autobus a arribar a una parada. Previament has d’enviar i pagar un SMS.

Envio el meu missatge “TEMPS 1393 64”, dos minuts més tard en rebo un altre informant-me que, malgrat l’he pagat, el servei està temporalemnt fora de servei. Estafa o presa de pèl?

Estafant als usuaris