El març de 1713 les tropes de Felip V iniciaven el setge de Barcelona. Catalunya, reduïda a les dues places fortificades de Barcelona i Cardona, havia doptar per rendir-se o continuar la lluita en defensa pròpia. A mitjan 1713 van ser convocats els Braços generals les Corts sense el rei per prendre una decisió. Els braços militar i eclesiàstic i els diputats de la Generalitat, davant la desproporció entre les forces catalanes (mancades ja de les tropes de suport de la Gran Aliança) davant de les de Felip V, estaven per lacceptació del rei Borbó. Però el Braç popular va decidir la votació a favor de la resistència. En vista daquesta decisió, la Generalitat, una vegada més, féu una crida a la defensa de la ciutat.
El setge, linicià el duc de Berwick, general francès imposat per Lluís XIV al seu nét Felip V. El general Antoni de Villarroel fou posat al capdavant de les tropes catalanes. Catalunya veia en Felip V la instauració definitiva de labsolutisme i del centralisme a tots els territoris sotmesos. El setge de Barcelona és vist, pels testimonis contemporanis, com lagressió a un poble que havia fet de la llibertat el fonament de les seves institucions. Escriptors de lèpoca descriuen la defensa de Barcelona com un gest heroic admirat a tot Europa.
Divuit mesos de setge i de lluites aferrissades obligaren a capitular el dia 11 de setembre de 1714: els defensors més destacats de Barcelona, Rafael Casanova, conseller en cap del Consistori de la ciutat, i el general Antoni de Villarroel, comandant suprem de les forces militars, van voler estalviar una desfeta total de la ciutat i dels seus defensors.
El 15 de setembre de 1714, el duc de Berwick signà el nomenament de la “Real Junta Superior de Justicia y Gobierno”, que, sota la presidència del conseller filipista José Patiño, substituïa lautoritat de la Generalitat i del Consell de Cent. Lendemà, José Patiño llegia davant el President de la Generalitat el decret de dissolució: “Habiendo cesado por la entrada de las armas del Rey N. S. (Q. D. G.) en esta Ciudad y plaza la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña, el Excmo. Sr. Mariscal Duque de Berwick y Liria, me ha encargado que ordene y mande a los diputados y oidores de cuentas del General de Cataluña, que arrimen todas las insignias, cesen totalmente, así ellos como sus subalternos, en el ejercicio de sus cargos, empleos y oficios y entreguen las llaves, libros y todo lo demás concerniente a dicha casa de la Diputación y sus dependencias…”. València i Aragó ja havien caigut en mans de la corona castellana. Mallorca i Eivissa es reteren lany següent. Pel tractat dUtrecht (1713) Menorca havia estat cedida a Anglaterra, i els altres territoris de lantiga corona de Catalunya-Aragó quedaven desmembrats: Nàpols i Sardenya passaven sota sobirania austríaca, i Sicília fou lliurada al duc de Savoia.
Abolits la Generalitat i el Consell de Cent, desarmades i extingides les forces militars catalanes, exiliats, empresonats o condemnats a mort els capdavanters de la resistència, enderrocats els seus castells, tancada la Casa de Moneda, suprimida la Universitat de Barcelona i els Estudis Generals del Principat, decretat lús oficial del castellà en lloc del català, Catalunya perdia tot poder polític i era sotmesa a un llarg procés de castellanització.
Font: Generalitat de Catalunya