Avui ha sorgit una d’aquelles situacions que sovint em fa pensar que els informàtics o bé som ·ONG· o bé som burros.
Us enganxo un seguit de fragments d’uns correus electrònics que he intercanviat amb un amic meu, poeta, del que evitaré el nom, doncs tot i haver propiciat l’escrit res té a veure amb el que intento expressar:
Jo cap a ell:
Xxxx vull algun llibre teu, m’han agradat molt els teus versos!!
Ell cap a mi:
Oriol si vols un llibre l’hauràs de comprar sinó no hi ha negoci 😉
Jo cap a ell:
vaig encarregar ahir el teu llibre, òbviament no volia que me’n regalessis cap, igual que tu no em demanaries que t’arregles l’ordinador o t’instal·les un Windows per la cara…. o sí?
Ara hem tocat el quid de la qüestió, sembla que quan algú té un amic informàtic li pot demanar que l’ajudi a eliminar un virus, a fer una pàgina web, o fins i tot si el podem assessorar comprant un nou equip i, òbviament, si podem donar-li un cop de mà instal·lant el nou equip.
Quina llei diu que els informàtic formem part d’una estranya ·ONG· ?
Qui va començar aquesta tradició de treballar d’informàtics gratuïtament?
De veritat hi ha algú que es pensa que pel fet de ser informàtics gaudim generant ordinadors un diumenge al matí?
