La enciclopèdia catalana defineix el repte com Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa
.
Qui em coneix, i no només diu que em coneix, sap que no sé viure la vida veient-la passar, simplement passant fulles i escrivint-ne de noves, necessito d’aquests estímuls dels que parla la enciclopèdia, necessito reptes, objectius més o menys difícils d’aconseguir que suposen un desafiament i que em fan frisar. Hi ha res millor que aquella sensació de benestar i satisfacció estranya d’explicar quan els has superat? Aquella sensació que sovint va acompanyada d’un somriure tímid que s’escapa i que confirma que sents que has fet una bona feina 😉