TIC, SI, actualitat, societat, …
Un post de ego personal, tras darle vueltas he decidido aprovechar el dominio oriolmorell.com y usarlo en este blog, aparcando el conflictivo volldamm.net 
¡Así pues, cambiamos de superficie, pero no de fondo!
En un rato supongo que todos los 301 estarán funcionando correctamente, por lo que el cambio debería ser bastante transparente.
En Xavi Caballé fa un post sobre la distribució dels ulls blaus a Europa, a terres catalanes som entre un 20 i un 49% 😉
El passat 17 de novembre vaig fer 30 anys, els meus em van fer una pila de regals entre els que compto 30 objectes que representaven 30 moments de la meva vida. Els 30 objectes en qüestió estaven repartits per casa els pares i a partir d’una primera targeta amb una pista vaig haver d’anar trobant cadascun dels regalets que incloïa la targeta amb la pista pel següent regal. La pista en mode de frase curta, requeria recordar i explicar a tots els assistents el perquè d’aquell missatge i què podia ser el regal en qüestió.
Hi ha qui llegirà la llista d’objectes i fliparà, hi ha qui potser entendrà o voldrà entendre algun dels elements, però realment només dues persones poden recordar la totalitat del sentit d’aquests objectes: els meus pares. Al cap i a la fi, són els únics amb qui he conviscut aquests primers 30 anys de vida.Els meus germans els segueixen d’aprop i ben segur que han sentit milers de vegades històries que fàcilment es relacionen amb aquests i altres objectes.
És curiós com es poden resumir 30 anys de vida amb 30 objectes i 30 frases curtes. Algunes de les frases de seguida em van evocar al moment de la meva vida adient i vaig poder reproduir el motiu del regal amb facilitat, d’altres objectes van ser més difícils d’identificar però no per això estaven menys treballats, amb l’ajuda dels presents me’n vaig sortir prou bé 😉
La enciclopèdia catalana defineix el repte com Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa
.
Qui em coneix, i no només diu que em coneix, sap que no sé viure la vida veient-la passar, simplement passant fulles i escrivint-ne de noves, necessito d’aquests estímuls dels que parla la enciclopèdia, necessito reptes, objectius més o menys difícils d’aconseguir que suposen un desafiament i que em fan frisar. Hi ha res millor que aquella sensació de benestar i satisfacció estranya d’explicar quan els has superat? Aquella sensació que sovint va acompanyada d’un somriure tímid que s’escapa i que confirma que sents que has fet una bona feina 😉
Avui he trobat el meu primer post a WebArchive, fa gairebé 5 anys d’aquell Tio Canya.
Després de quinze dies de vacances, torno amb uns quants llibres pendents acabats. Crec que són les primeres vacances en força temps que no dedico a llegir llibres tècnics.
Ara de tornada a la feina, temporalment, tornem a la tècnica 😉