TIC, SI, actualitat, societat, …
Després de quinze dies de vacances, torno amb uns quants llibres pendents acabats. Crec que són les primeres vacances en força temps que no dedico a llegir llibres tècnics.
Ara de tornada a la feina, temporalment, tornem a la tècnica 😉
El que és el premi Ramon Llull d’enguany, L’últim patriarca de Najat El Hachmi, narra l’història del darrer patriarca dels Driouch. Un nano malcriat per un fet de la seva infància que marcarà la seva vida.
Després de llegir Jo també sóc catalana, també de El Hachmi, he trobat la seva darrera novela un xic ferragossa de llegir, no sé si per les suposicions que fa la narradora de la història o per quin motiu, el llibre m’ha requerit massa atenció per ser llegit.
Amb La Huella, Patricia Cornwell, torna a narrar una de les històries de doctora Kay Scarpetta i els seus companys.La novela que es situa a Richmond (antic lloc de treball d’Scarpetta) intenta esclarir la mort d’una adolescent.
Emoció i intriga assegurada en aquesta nova història de la doctora de Cornwell.
Cuatro amigos, de David Trueba, narra l’història de quatre amics de vint-i-molts anys que decideixen fer un viatge boig durant les vacances d’estiu.
Els quatre personatges (Solo, Claudio, Raul i Blas) viuen situacions, problemàtiques i tenen particularitats força diferents, cosa que fa que el combinat de David Trueba viatgi entre la ironia i el romanticisme de forma constant.
Avui tot llegint el diari m’he assabentat que Najat El Hachmi ha guanyat el premi Ramon Llull i no he pogut evitar somriure.
Fa uns anys vaig quedar tan frapat amb el seu llibre Jo també sóc catalana que vaig recórrer la xarxa per tal de trobar un correu electrònic on poder-li adreçar una felicitació. Finalment i després d’explicar-li perquè el volia, un periodista de LaMalla que l’havia entrevistada me’l va facilitar i vaig poder-hi intercanviar un parell o tres de correus electrònics. La sensació que em va quedar en aquell moment i que he reviscut ara és que realment es mereixia el millor dels premis.
Li desitjo tots els èxits del món amb aquest “L’últim patriarca”, ja tinc ganes de llegir-lo.