Avui tot llegint el diari m’he assabentat que Najat El Hachmi ha guanyat el premi Ramon Llull i no he pogut evitar somriure.
Fa uns anys vaig quedar tan frapat amb el seu llibre Jo també sóc catalana que vaig recórrer la xarxa per tal de trobar un correu electrònic on poder-li adreçar una felicitació. Finalment i després d’explicar-li perquè el volia, un periodista de LaMalla que l’havia entrevistada me’l va facilitar i vaig poder-hi intercanviar un parell o tres de correus electrònics. La sensació que em va quedar en aquell moment i que he reviscut ara és que realment es mereixia el millor dels premis.
Li desitjo tots els èxits del món amb aquest “L’últim patriarca”, ja tinc ganes de llegir-lo.