Primer mes MacBook

Enguany tocava canviar el portàtil, després del Dell Inspiron 630m del 2006 em tornava a plantejar diferents alternatives, aquest cop amb les 13’3″ com a objectiu:

  • Dell XPS M1330 (Crec recordar que era aquest model)
  • Sony Vaio VGN-SR29VN/S
  • Apple MacBook

Després d’analitzar el hardware que oferien les tres alternatives, el preu, el pes i la duració de la bateria (quelcom clau a l’estar cansat del discurs poca pantalla = poca bateria), així com l’estètica dels diferents models. Vaig decidir per comprar-me el nou MacBook d’Apple.

macbook1Les característiques del bitxo són:

  • Core 2 Duo de Intel a 2,0 GHz
  • 2GB 1066MHz DDR3 SDRAM – 2x1GB
  • 160GB Serial ATA Drive @ 5400 rpm
  • NVIDIA GeForce 9400M

amb unes dimensions més que acceptables:

  • Mides: 2,4 x 32,5 x 22,7 cm
  • Pes: 2 kg

i amb una bateria impressionant amb una durada de prop de 4 hores amb connectivitat WiFi, sense Bluetooth i treballant a un ritme normal 😉

El dia MB

El dia MB va ser el 6 de desembre, després de desembalar el sempre sorprenent packaging d’Apple vaig fer la instal·lació i configuració bàsica del sistema i per primera vegada vaig sentir que això ho podia fer tothom, el procés de instal·lació de Mac OS X és impecable, senzill i trivial. Un cop configurat tot el que era bàsic per començar a testejar la màquina em vaig quedar amb la sensació que a la resta de sistemes operatius els hi queda molt per fer encara pel que fa a usabilitat i facilitat d’ús (deixant a banda els vicis adquirits per l’ús d’altres sistemes).

La pèrdua de vicis d’altres sitemes ha sigut el que pijtor he portat 😉 Dreceres de teclat que canvien, noves maneres de gestionar finestres i escriptoris, i al final tot el que comporta adaptar-se a un nou sistema operatiu.

escriptori
El meu escriptori a dia d'avui

He cercat alternatives al programari que emprava habitualment i ha sigut força senzill trobar-ne, en els millors dels casos el mateix programari per a Mac (Eclipse o Firefox, per exemple) i en d’altres amb programari propi que he trobat més adequat com el cas del Mail.app (he abandonat el Thunderbird), el iCal o el Adium.

Avui, em sento totalment còmode treballant amb el meu MacBook, ja no hi ha vicis estranys, no trobo a faltar res al sistema i la màquina va francament bé. La compra del MacBook de moment és tot un encert, veurem si el proper portàtil també serà un Mac.

I l’Ubuntu?

En el moment en que em consideri més productiu amb Ubuntu, Fedora, Windows Vista o EyeOS 😉 que amb el Mac OS X, miraré com instal·lar una Ubuntu o el que calgui sobre aquest maquinari. Al cap i a la fi, els ordinadors són eines per aconseguir quelcom. Continuaré valorant el fet de que un programari sigui lliure a l’hora de decidir si l’empro o no, però lluny quedarà que aquest sigui l’únic element a tenir en compte.

Per a Mac, igual que per a tots els sistemes operatius hi ha una gran varietat de programari lliure que podeu trobar a OpenSourceMac o la iniciativa MacLibre

Seguirem informant 😉

joblighted: otro agregador de empleo

¿Cuantos agregadores de empleo conocemos? ¿Tenemos ya más agregadores que fuentes?

Creo que todos podríamos hacer una lista rápida de diferentes agregadores de empleo de nuestro país y haríamos un listado inacabable de sites que facilitan la búsqueda de trabajo unificando las ofertas desperdigadas por la red en un solo espacio.

La utilidad de estos agregadores, los de empleo y los de cualquier sector, está más que justificada y tan sólo hace falta pensar en ellos como en Google verticales: sites donde encontrar toda la oferta referente a su sector (empleo, motor, vivienda, formación, etc.) de forma rápida ágil y sencilla, evitando pasear por docenas de sites con sistemas de búsqueda diferentes, filtros estraños y navegaciones para expertos.

Las claves del éxito de los agregadores están claras, desde mi punto de vista: ser más útiles para el usuario  y aparecer en los SERP antes que su competencia y que las fuentes (sites donde originalmente se publican las ofertas). La utilidad del site dependerá de factores diversos: rapidez, usabilidad, satisfacción del usuario, cantidad de ofertas, etc. El estar bien posicionados dependerá de otros tantos, pero tendrá como base tener contenido que indexar.

JoblightedVisto lo visto, me cuesta encontrar sentido a un agregador de empleo como joblighted, con una única página útil para el usuario y donde la experiencia de usuario, siempre desde mi punto de vista, es más bien mala.

El concepto single page jobs aggregator me parece más un tema de maketing que no un tema que realmente importe al usuario.

Actualización PR, diciembre 2008

Matt Cutts ha confirmado en su cuenta de Twitter la última actualización del 2008 o la primera actualización de PageRank del 2009, manteniendo de esta manera la tónica de una actualización de PR cada 2-3 meses.

De momento he visto bajadas importantes en la blogosfera  y hay quien habla de una bajada masiva de PageRank. Veremos como se estabiliza esta actualización y como afecta al SERP en las próximas horas.

Gregarius una nova? aplicació?

Em sorprén que sovint alguns blogs o sites que es dediquen a recollir novetats a la xarxa destaquin programari o aplicacions que fa anys i panys que existeixen.

El darrer exemple és el de Gregarius, anunciat a KillerStartups com :

A new web-based feed aggregator, Gregarius has been devised in order to let users everywhere have ready access to new sources of different denomination, including RSS, RDF and ATOM feeds.

New?? Amics de KillerStartups, Gregarius fa una pila d’anys que funciona i alguns ja el vàrem testar i descartar l’any 2006.

Sembla que com diuen en el món de la moda lo retro vuelve 🙂

Bones festes!

Bones festes!

Aquest ha estat, sense cap dubte, l’any de la microcomunicació: la proliferació en l’ús de Twitter combinat amb l’ús de dispositius mòbils que ens permeten estar tot el dia en línia n’han estat la clau.

La combinació guanyadora, en el meu cas, han estat la BlackBerry Curve 8310, TwitterBerry i el meu compte de Twitter.

Així doncs, a gaudir d’aquestes festes amb tothom, amb els que tingueu aprop i els que estiguin a un tweet de distància 😉

Xarxes socials: Podem ser-hi a totes?

Sovint tinc converses amb gent que al cap del temps llegeixo plasmades en posts de tercers. Això, lluny de sorprendrem, em tranquil·litza, al cap i a la fi serà senyal que no tinc converses tan rares com diu ma mare 😉

Ahir Mashable publicava un post que comença així:

There are literally thousands of social networks on the web right now, but which ones should you join?
Many people have spread out their personal brands on too many networks and are now unable to manage their existence on all of them. As the number of social networks grows (more startups) and shrinks (economic downsizing), we must be smarter about which ones we join and which ones we ignore. Today, we’ll go over a simple method you can use to figure out which social networks to participate in so your brand is visible and easily manageable across the web.

I acaba amb el mateix problema que a l’orígen:

Managing your social network profiles will become increasingly tedious, unless you take the proper steps to only join ones that will further your personal brand and use social tools to alleviate the process. Updating your profiles is extremely important, especially at a time of economic recession, when hiring managers are looking for the best talent. You wouldn’t want to look less experienced than you actually are, would you?

Centralitzem, senyors, centralitzem 😉  O bé centrem-nos, senyors, centrem-nos.

Cadenats i tendències

raxonaEls fets

Aquest matí he acabat el desodorant, així que al vespre he decidit anar-ne a comprar al supermercat. Normalment faig la compra a través d’Internet, però el meu desodorant no es troba a la web del supermercat al que compro habitualment, així que no tinc més remei que comprar-lo a la manera tradicional:

  1. Entrar al super
  2. Agafar el desodorant
  3. Fer cua i aguantar la gent que deixa el carro o el cistell en mode “guarda’m el lloc a la cua”
  4. Pagar el desodorant evitant començar una conversa amb el caixer/la caixera que de ben segur no ens aportarà res
  5. Sortir del super

Avui però hi ha hagut sorpresa, al arribar a la zona de cosmètica, on normalment resideix el meu desodorant… sorpresa! La marca que empro habitualment estava tancada amb un cadenat dins un calaix de vidre transparent.

Continua llegint «Cadenats i tendències»