Categoria: Diversos

Five Hundred Twenty-Five Thousand Six Hundred Minutes
Five Hundred Twenty-Five Thousand Moments so dear
Five Hundred Twenty-Five Thousand Six Hundred Minutes
How Do You Measure – Measure A Year?
In Daylights – In Sunsets
In Midnights – In Cups Of Coffee
In Inches – In Miles
In Laughter – In Strife

In – Five Hundred Twenty-Five Thousand
Six Hundred Minutes
How Do You Measure
A Year In The Life?

Seasons of love – RENT

Em ratlla especialment obtenir un CD d’un concert d’algun grup que m’agrada, Simple Plan en aquest cas, i haver de sentir mitja cançó cantada pel públic. Coi! Jo vull sentir a Simple Plan, no als fans de Simple Plan!

A més, és normal pagar per anar a un concert i haver de treballar-cantar? Qui hauria de cobrar els drets d’autor? O potser… haurien de pagar els assistents a un concert per tal de poder cantar allò que han creat altres?

En resum…està bé anar a un concert i demostrar que els fans ens sabem les cançons però això no eximeix al grup d’haver de cantar-les i menys encara que es grava un CD!!

De bon matí un parell de webs amb bona música i sense càrregues de SGAEs o similars:

• http://www.premiumbeat.com/
• http://www.purevolume.com/

Hi ha coses que fan la vida més fàcil i a Google són especialistes en fer-les, ara ja podrem llegir el nostre Gmail des del mòbil.

Ara ja tenia una adreça de Gmail que em servia de recolector de les diferents comptes que tinc, si això ho combino amb el m.gmail.com, podré consultar tot el meu correu des d’arreu amb una sola connexió 😉

Via digg he vist que es podia veure el trailer de la que serà la pel·lícula més esperada de l’any que ve per a mi (deixant de banda Ice Age 2): The Da Vinci Code!! Impressionant!

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pel secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país – Lluís Llach

Avui he passat pel FNAC de l’Illa Diagonal i no he pogut estar-me de comprar el directe de’n Lluís Llach i en Feliu Ventura: “Que no s’apague la llum”, el recomano a tothom… fa posar la pell de gallina! I això que encara no he vist el DVD del concert al Sant Jordi que porta!!

Lo que viene
no tiene mucho que ver con lo que se espera
lo que se espera
no tiene mucho que ver con lo que quieres
lo que puieres
no tiene mucho que ver con lo que deseas
lo que deseas
no tiene mucho que ver con lo que haces
lo que haces
no tiene mucho que ver con lo que el corazón exige
lo que el corazón exige
no tiene mucho que ver con lo que te piden
lo que te piden
no tiene mucho que ver con lo que tienes
lo que tienes
no tiene mucho que ver con lo que eres
lo que eres
no tiene mucho que ver con lo que piensas.

No hi ha res millor que retrobar-te de tan en tan amb CDs vells que fa temps que no escoltes 😉

It’s hard to believe
That there’s nobody out there
It’s hard to believe
That I’m all alone
At least I have her love
The city she loves me
Lonely as I am
Together we cry

I like the way you, look at me with those beautiful eyes,
I like the way you, act all surprised,
I like the way you, sing along,
I like the way you, always get it wrong,
I like the way you, clap your hands,
I like the way you, love to dance,
I like the way you, put your hands up in the air,
I like the way you, shake your hair,
I like the way you, like to touch,
I like the way you, stare so much,
but most of all….
Yeah..
most of all….

Molt recomanable!!