Els fets
Aquest matí he acabat el desodorant, així que al vespre he decidit anar-ne a comprar al supermercat. Normalment faig la compra a través d’Internet, però el meu desodorant no es troba a la web del supermercat al que compro habitualment, així que no tinc més remei que comprar-lo a la manera tradicional:
- Entrar al super
- Agafar el desodorant
- Fer cua i aguantar la gent que deixa el carro o el cistell en mode “guarda’m el lloc a la cua”
- Pagar el desodorant evitant començar una conversa amb el caixer/la caixera que de ben segur no ens aportarà res
- Sortir del super
Avui però hi ha hagut sorpresa, al arribar a la zona de cosmètica, on normalment resideix el meu desodorant… sorpresa! La marca que empro habitualment estava tancada amb un cadenat dins un calaix de vidre transparent.
El primer pensament ha sigut… compliquem l’algoritme igual que quan demano un licor al supermercat!
- Entrar al super
- Fer cua i aguantar la gent que deixa el carro o el cistell en mode “guarda’m el lloc a la cua”
- Demanar el desodorant
- Esperar el desodorant mentre el pago, el risc de conversa amb el caixer/la caixera sobre els robatoris de desodorants té moltíssim risc!
- Agafar el desodorant
- Sortir del super
Només de pensar-ho, m’entra el neguit!
Fins aquí, tot normal, un supermercat decideix fastiguejar els usuaris d’una marca de desodorant per evitar l’onada de robatoris de tan magnífic perfum.
L’anàlisi
Posem per cas que jo empro una marca de desodorant anomenada Raxona (marca simulada, tot símil amb la realitat és coincidència), la intento comprar per Internet i no puc, vaig al supermercat i he de fer mil i una històries per obtenir el preuat desodorant allunyat de les mans dels lladres més astuts. I donant un cop d’ull a l’estanteria on hi ha el calaix de vidre amb el cadenat, me n’adono que la competència directe, pel que fa a desodorants, diguem-li Axa (marca simulada, tot símil amb la realitat és coincidència) té els seus productes allibertats sobre l’estanteria. Podré fer dos coses:
- Ser fidel a Raxona i fer el paripé per adquirir el meu desodorant infalible
- Pensar en provar els productes Axa que tampoc tenen tan mala fama
Segur que les ments despertes ja enteneu per on vaig. Digueu-me mal pensat, però sí em sorgeixen dubtes:
- Quin sentit té que dos productes de mateix preu que serveixen per al mateix i que competeixen entre ells resideixin en entorns tan diferents?
- Qui tria quins productes es venen a través del supermercat online o quins no?
- Qui decideix quins productes es tanquen dins un calaix de vidre al supermercat? L’encarregat del supermercat tip de robatoris? La cadena de supermercats tipa de robatoris? O la marca beneficiada previ pagament d’una quantitat de diners per la causa?
Les conclusions
Podria ser que els cadenats als supermercats s’estiguin transformant en una eina de màrqueting agressiu per crear tendències o usos de productes que altrament no ens cridarien l’atenció?
Fent un símil ràpid amb el món online, podríem comparar el cadenat del Raxona amb el temps de descàrrega d’una pàgina web. M’explico, sovint quan fas una cerca a la xarxa, cliques a un resultat que triga molt en carregar (temps de descàrrega elevat) el que provoca que tornis enrere per clicar al següent resultat proposat pel cercador. El mateix ens pot estar passant amb els desodorants, trigo massa en comprar-lo (temps de compra del desodorant) agafo el següent de l’estant.
Potser sóc jo que dono massa voltes a les coses i per això aquest vespre després de dutxar-me, m’he sentit manipulat al aplicar-me el meu nou desodorant Axa.