Fa anys i panys la meva família paterna tenia un celler a Els Guiamets, Priorat, anomenat Rosa La Guapa que era considerat lloc de interès per als visitants del poble:
El Celler Cooperatiu, fundat l’any 1917. A part d’aquest hi ha el celler “Rosa la guapa”, de propietat particular i de tradició familiar, que es remunta al segle passat.
Tota ampolla de vi que sortia del celler portava penjada una Rondalla que fa temps que volia recuperar i deixar penjada a la xarxa per tal de fer un xic d’història.
Rondalla Rosa La Guapa
Poble el de Guiamets
cap el mil vuit-cents setanta,
terres del Baix Priorat
amb ceps verds a cada banda,
oliveres i ametllers
escampats per la muntanya.La colla de bons amics
calça curta i faixa ampla,
armilla penjada al braç
ganivet de fulla ampla
amb el seu mànec daurat
que sobresurt de la faixa,
a la festa són reunits
tot cantant i fent gatzara,
anant de celler en celler
provant els vins de l’anyada.
Aquest que és el més fort
o potser, té més grau l’altre.Tants tastets pugen al cap
i els crits deixen les paraules,
que tots diuen que el seu vi
és el millor de l’anyada.
I els mots ja no són mots,
que es transformen en baralla.El llum de ganxo penjat,
amb un cop de mà s’apaga
i aviat per entre els crits
sona un ai! d’esgarrifança,
que un home a terra ha caigut
amb la panxa foradada
pel ganivet que un amic
a les fosques li clavava.El poble s’ha commogut
i el ferit és dut a casa
mentre família i amics
s’han reunit a la cambra
per entre els que es veu
amb la cara esborronada,
la filleta del ferit,
bonica com no n’hi ha d’altra.– Tu Rosa, -pot dir-li encara
amb veu embarbussada-;
tu que d’entre les Roses
ets de totes la més Guapa,
no oblidis aquest fet greu
i prega pel teu bon pare.El ferit ha clos els ulls
-valgui’m Déu quina desgràcia!-
mentre s’escolten condols
en aquella trista cambra.
La vídua amb sanglots de plor
la Rosa Guapa agafava,
i lo portant-la al celler
era així com li parlava:
– D’aquestes «botes» que veus
has de tenir recordança,
que el vi usat amb mesura
no pot fer semblant desastre.Aquells mots per sempre més
la Rosa Guapa escampava,
mentre s’anava fent gran,
al celler nous vins entraven.
El fet és pro de debò
i encara avui pot contar-se
que persones ja d’edat
l’han tramès els uns als altres.Seguim-ne, doncs, el consell
que la Rosa a tots donava,
la Rosa de Guiamets,
d’entre totes la més Guapa.
El celler va ser tancat fa uns anys i ara n’ocupa la casa un centre geriàtric. D’ampolles de vi encara en queden i hi ha qui diu que són força preuades (Rosa La Guapa – 1975), però de la rondalla en queden impressions comptades. Amb aquesta reimpressió la poso a disposició de qui vulgui consultar-la.