Finalitza el suport per a Ubuntu 4.10

La gent de Canonical ja no oferirà més suport per a la Ubuntu 4.10 a partir del 30 d’abril. Això implica que ja no hi haurà actualitzacions de seguretat per a aquesta versió. Es recomana migrar a una versió posterior.

On October 20th, 2004, Ubuntu announced its first public release, version 4.10. This release was accompanied by a commitment to ongoing security updates for a period of 18 months, which has been reflected in the comprehensive set of Ubuntu Security Notices issued since that time. The support period for Ubuntu 4.10 is now nearing its end, and Ubuntu 4.10 will officially reach end-of-life on April 30th, 2006. At that time, Ubuntu Security Notices will no longer include information or updated packages for Ubuntu 4.10.

Migrant de Windows a Ubuntu

Al bloc d’Ubuntu es fan ressó de que l’aplicatiu Versora Progression Desktop a partir suportarà migracions a Ubuntu.

Versora Progression Desktop és una eina per tal d’automatitzar les migracions dels escriptoris Windows cap a Linux, mantenint configuracions específiques dels programes ofimàtics habituals d’un entorn cap a l’altre, així com les estructures de directoris, els directoris compartits, etc.

Les versions de sistemes operatius suportades són:

Microsoft Windows
Windows 98, Windows NT, Windows 2000, and Windows XP

Linux
Fedora Core, Linspire, Mandriva, Novell Linux Desktop, Red Hat Desktop, Red Hat Enterprise Linux WS, SimplyMEPIS, SUSE Professional, Turbolinux, Ubuntu, Xandros Desktop OS and other Linux distributions

Macrobotellón vs Macrolectura

Quants de vosaltres sabeu que avui a les 12.00 del migdia està convocada una Macrolectura al Parc de la Ciutadella de Barcelona? La trobada ha estat convocada mitjançant SMS, correu electrònic, etc… per tal de demostrar que els joves no només sabem beure, que també ens agrada llegir, culturitzar-nos, etc.

La Macrolectura vol arreplegar aquest matí tot el jovent, o a tothom, que vulgui passar una estona divertida a la Ciutadella llegint una estona. Els estris necessaris són obvis: un llibre, o més d’un, i tu mateix.

Per desgràcia, cap mitjà de comunicació se n’ha fet ressó, no és debat constant a les televisions, ràdios i diaris… així doncs, què coi passa?

Jo, com l’Anna, no vaig rebre cap SMS, cap correu electrònic, ni res de res anunciant-me el macrobotellón. Me’n vaig assabentar pels mitjans de comunicació que, òbviament, van ser els màxim culpables (potser involuntàriament) de l’èxit de la trobada de la setmana passada. Aquesta setmana, per algun estrany motiu, sembla que no interessa fer-se ressò que els joves també fem altres activitats a part de beure i delinquir.

Relatsencatala.com Versió 2.0, el Llibre

Ahir al Col·legi de Periodistes de Catalunya els equips de La Quadriga i de Relats en Català varem presentar el que és el segon recull de relats en format paper: “Relatsencatala.com Versió 2.0“. A més l’equip d’Omatech, responsable de Relats en Català, varem aprofitar l’acte per presentar el disseny del que serà la nova plataforma web.

Tot plegat va ser un èxit gràcies a l’assistència de nombrosos lectors, autors i editors que ens fan veure que val la pena seguir endavant amb el projecte. Els grans absents: els de sempre.

Quatre fotos de l’acte (cortesia de visualpanic):
Relatsencatalà.com Versió 2.0, el llibre La portada del llibre al Col·legi de Periodistes de Catalunya

Relatsencatalà.com Versió 2.0, el llibre De dreta a esquerra: Miquel Bonfill (Relats en Català), Jordi Solé (La Quadriga) i Oriol Morell (Relats en Català)

Relatsencatalà.com Versió 2.0, el llibre Presentació de la nova imatge i web de Relats en Català

Relatsencatalà.com Versió 2.0, el llibre El nou logo de Relats en Català

Relatsencatalà.com Versió 2.0, el llibre Oriol Morell (jo mateix ;-)) presentant el nou disseny del web

Relatsencatalà.com Versió 2.0, el llibre La sala d’actes es va omplir d’autors, lectors i editors

Dia onomàstic

Josep [Oriol] was born in 1650 into a poor family, but because of his piety and dedication to his home parish of Santa Maria del Mar, clergy taught him to read and write and unknown benefactors enabled him to attend college and acquire a doctorate in theology.

Ordained to the priesthood in 1676, he began to enjoy a lifestyle of ease until an encounter with a poor man caused him to abandon his materialistic ways. He began living in a tiny room, slept little, fasted constantly and dressed so poorly, he was ridiculed on the street.

During a pilgrimage to Rome, Pope Innocent XI personally appointed him as canon of a central Barcelona church, where he continued to live simply, caring for the poor, hearing confessions and acquiring a reputation for facilitating miraculous cures.

Definitivament… mai seré Sant. Però felicitats a tots els Oriols 😉