GraciesPep.cat i per què no?

Estant de vacances em vaig assabentar que tres companys de feina (@skalymut@peprv i en @gpijoan) havien llençat un projecte per recopilar missatges d’agraïment a en Pep Guardiola per fer-nos tornar a creure que tot és possible: GraciesPep.cat.

L’objectiu de GraciesPep.cat és acabar recollint tots els missatges de suport que arriben al site en un llibre i fer-li arribar a en Guardiola.

Tota la sort del món en aquesta iniciativa!

30 minuts: xarxes socials

Resum del reportatge de 30 minuts sobre les xarxes socials, segons una d’elles:

cerkdti: Fin al reportaje… Redes sociales #30minuts … Flojito, flojito… Poca novedad… Mucho miedo y pocas nueces 🙁

oriolfb: Decepcionant el #30minuts, m’esperava algo més 🙁

marphille: #30minuts és trist que a TV3 no se n’hagin assabentat que el Facebook ja és en català. Bé, típic de TV3…

alexda: #30minuts força be, un bon aperitiu felicitats a tots els que han participat !!

liurealbir: #30minuts se m’ha fet curt

La meva opinió: un reportatge ple de tòpics per generar pors i aportant poca cosa, el pitjor de tot és que no m’ha sorprès.

En Xavi Caballe també fa un post al respecte sobre el reportatge, tampoc sembla que en tingui massa bon regust.

DoFollow als comentaris

He decidit instal·lar una extensió al blog per tal de fer que els links als comentaris siguin DoFollow, en comptes de NoFollow com venen per defecte amb WordPress.

Els comentaris al blog són moderats, per tant els comentaris que no aportin valor i siguin únicament per guanyar link juice seran eliminats i així dono relevància a la gent que aporta valor al site.

Xarxes socials de… de tot!

Darrerament els feeds no paren de notificar-me noves xarxes socials, de fet ja fa temps que la majoria de notícies sobre noves plataformes o sites van lligades de l’expressió ‘xarxa social’ i lluny de centralitzar la nostra informació l’anem deixant a petites dosis per la xarxa.

Les darreres xarxes socials que m’han sorprès, sense cap tipus d’ordre, criteri, ni explicació:

  1. JobeeHive
  2. MustLoveBeer
  3. MustLoveWine
  4. Cricket360
  5. TheSCN
  6. BookSprouts
  7. PetsMopolitan
  8. Miissenger

M’hagués pogut donar d’alta a la majoria d’elles i sentir-me identificat… però ho sento, no tinc temps per gestionar tants perfils, tantes xarxes, tants jos.

Primer mes MacBook

Enguany tocava canviar el portàtil, després del Dell Inspiron 630m del 2006 em tornava a plantejar diferents alternatives, aquest cop amb les 13’3″ com a objectiu:

  • Dell XPS M1330 (Crec recordar que era aquest model)
  • Sony Vaio VGN-SR29VN/S
  • Apple MacBook

Després d’analitzar el hardware que oferien les tres alternatives, el preu, el pes i la duració de la bateria (quelcom clau a l’estar cansat del discurs poca pantalla = poca bateria), així com l’estètica dels diferents models. Vaig decidir per comprar-me el nou MacBook d’Apple.

macbook1Les característiques del bitxo són:

  • Core 2 Duo de Intel a 2,0 GHz
  • 2GB 1066MHz DDR3 SDRAM – 2x1GB
  • 160GB Serial ATA Drive @ 5400 rpm
  • NVIDIA GeForce 9400M

amb unes dimensions més que acceptables:

  • Mides: 2,4 x 32,5 x 22,7 cm
  • Pes: 2 kg

i amb una bateria impressionant amb una durada de prop de 4 hores amb connectivitat WiFi, sense Bluetooth i treballant a un ritme normal 😉

El dia MB

El dia MB va ser el 6 de desembre, després de desembalar el sempre sorprenent packaging d’Apple vaig fer la instal·lació i configuració bàsica del sistema i per primera vegada vaig sentir que això ho podia fer tothom, el procés de instal·lació de Mac OS X és impecable, senzill i trivial. Un cop configurat tot el que era bàsic per començar a testejar la màquina em vaig quedar amb la sensació que a la resta de sistemes operatius els hi queda molt per fer encara pel que fa a usabilitat i facilitat d’ús (deixant a banda els vicis adquirits per l’ús d’altres sistemes).

La pèrdua de vicis d’altres sitemes ha sigut el que pijtor he portat 😉 Dreceres de teclat que canvien, noves maneres de gestionar finestres i escriptoris, i al final tot el que comporta adaptar-se a un nou sistema operatiu.

escriptori
El meu escriptori a dia d'avui

He cercat alternatives al programari que emprava habitualment i ha sigut força senzill trobar-ne, en els millors dels casos el mateix programari per a Mac (Eclipse o Firefox, per exemple) i en d’altres amb programari propi que he trobat més adequat com el cas del Mail.app (he abandonat el Thunderbird), el iCal o el Adium.

Avui, em sento totalment còmode treballant amb el meu MacBook, ja no hi ha vicis estranys, no trobo a faltar res al sistema i la màquina va francament bé. La compra del MacBook de moment és tot un encert, veurem si el proper portàtil també serà un Mac.

I l’Ubuntu?

En el moment en que em consideri més productiu amb Ubuntu, Fedora, Windows Vista o EyeOS 😉 que amb el Mac OS X, miraré com instal·lar una Ubuntu o el que calgui sobre aquest maquinari. Al cap i a la fi, els ordinadors són eines per aconseguir quelcom. Continuaré valorant el fet de que un programari sigui lliure a l’hora de decidir si l’empro o no, però lluny quedarà que aquest sigui l’únic element a tenir en compte.

Per a Mac, igual que per a tots els sistemes operatius hi ha una gran varietat de programari lliure que podeu trobar a OpenSourceMac o la iniciativa MacLibre

Seguirem informant 😉

Gregarius una nova? aplicació?

Em sorprén que sovint alguns blogs o sites que es dediquen a recollir novetats a la xarxa destaquin programari o aplicacions que fa anys i panys que existeixen.

El darrer exemple és el de Gregarius, anunciat a KillerStartups com :

A new web-based feed aggregator, Gregarius has been devised in order to let users everywhere have ready access to new sources of different denomination, including RSS, RDF and ATOM feeds.

New?? Amics de KillerStartups, Gregarius fa una pila d’anys que funciona i alguns ja el vàrem testar i descartar l’any 2006.

Sembla que com diuen en el món de la moda lo retro vuelve 🙂

Xarxes socials: Podem ser-hi a totes?

Sovint tinc converses amb gent que al cap del temps llegeixo plasmades en posts de tercers. Això, lluny de sorprendrem, em tranquil·litza, al cap i a la fi serà senyal que no tinc converses tan rares com diu ma mare 😉

Ahir Mashable publicava un post que comença així:

There are literally thousands of social networks on the web right now, but which ones should you join?
Many people have spread out their personal brands on too many networks and are now unable to manage their existence on all of them. As the number of social networks grows (more startups) and shrinks (economic downsizing), we must be smarter about which ones we join and which ones we ignore. Today, we’ll go over a simple method you can use to figure out which social networks to participate in so your brand is visible and easily manageable across the web.

I acaba amb el mateix problema que a l’orígen:

Managing your social network profiles will become increasingly tedious, unless you take the proper steps to only join ones that will further your personal brand and use social tools to alleviate the process. Updating your profiles is extremely important, especially at a time of economic recession, when hiring managers are looking for the best talent. You wouldn’t want to look less experienced than you actually are, would you?

Centralitzem, senyors, centralitzem 😉  O bé centrem-nos, senyors, centrem-nos.

IBM & CO inventen … eyeOS?

Posant-me al dia de feeds llegeixo que IBM, Virtual Bridges i Canonical han descobert la roda, i a més sembla que gira!

La triada d’empreses han presentat un sistema operatiu Virtual basat en Linux, que permet totes les facilitats d’un escriptori tradicional però sense estar lligat a un ordinador: Les dades i el programari es dessen en un servidor central i per tant són accessibles des de qualsevol element connectat a la xarxa.

Continua llegint «IBM & CO inventen … eyeOS?»