Funcionariat vs llocs de treball

Aquesta és una d’aquelles notícies que no entenc i que em fan sentir vergonya aliena del país en el que visc: El funcionariado ha crecido un 20,6% desde 2004 y el empleo total sólo un 8,5%.

El informe refleja un “claro crecimiento” del empleo público, y “en tasas superiores a las del conjunto de la economía”. Asimismo, constata que, mientras éste “mantiene su tono de crecimiento” en 2009, “el privado experimenta una gran disminución”.

Això vol dir que tenim un 20,6% més de gent a la que mantenir facin bé o no la seva feina pels sols fet d’haver aprovat un (o diversos) o exàmens.

Per altra banda, enveja cap ni una. El que m’aporta la meva feina no m’ho aporta la funció pública 😉 Ràbia… doncs sí, un xic, cada dia em toca més el que no sona haver de pagar tants funcionaris per obtenir els mateixos serveis.

oriol

oriol wrote 1166 posts

Post navigation

  • http://www.dimas.cat Dimas

    Comparar el que aporta una feina a nivell personal per si és pública o no és prou estúpid de per si. I tu no mantens a ningú, si de cas als que estan a l’atur, i aquests els mantenim tots.

    Dit això, tampoc crec que sigui cap encert potenciar el treball públic en detriment de la privada, és un cercle viciós que pot ser dolent a llarg termini.

  • Oriol Morell i Jané

    Salut Dimas,
    sobre mantenir a ningú, crec que els impostos que paguen a l’administració pública els paguem entre tots i jo em considero part d’aquest tot. De fet els que menys mantinc són els que estan a l’atur, donat que hom ja paga una tassa d’impostos amb tal finalitat: recuperar-los quan està a l’atur.

    En quant a les comparacions, insisteixo: el que m’aporta la meva feina no me l’aporta la funció pública, no és problema del fet que sigui pública, és qüestió que la meva feina m’aporta moltes coses, entre d’altres la pressió de sentir-me examinat diàriament 😉