Enguany tocava canviar el portàtil, després del Dell Inspiron 630m del 2006 em tornava a plantejar diferents alternatives, aquest cop amb les 13’3″ com a objectiu:
- Dell XPS M1330 (Crec recordar que era aquest model)
- Sony Vaio VGN-SR29VN/S
- Apple MacBook
Després d’analitzar el hardware que oferien les tres alternatives, el preu, el pes i la duració de la bateria (quelcom clau a l’estar cansat del discurs poca pantalla = poca bateria), així com l’estètica dels diferents models. Vaig decidir per comprar-me el nou MacBook d’Apple.
Les característiques del bitxo són:
- Core 2 Duo de Intel a 2,0 GHz
- 2GB 1066MHz DDR3 SDRAM – 2x1GB
- 160GB Serial ATA Drive @ 5400 rpm
- NVIDIA GeForce 9400M
amb unes dimensions més que acceptables:
- Mides: 2,4 x 32,5 x 22,7 cm
- Pes: 2 kg
i amb una bateria impressionant amb una durada de prop de 4 hores amb connectivitat WiFi, sense Bluetooth i treballant a un ritme normal 
El dia MB
El dia MB va ser el 6 de desembre, després de desembalar el sempre sorprenent packaging d’Apple vaig fer la instal·lació i configuració bàsica del sistema i per primera vegada vaig sentir que això ho podia fer tothom, el procés de instal·lació de Mac OS X és impecable, senzill i trivial. Un cop configurat tot el que era bàsic per començar a testejar la màquina em vaig quedar amb la sensació que a la resta de sistemes operatius els hi queda molt per fer encara pel que fa a usabilitat i facilitat d’ús (deixant a banda els vicis adquirits per l’ús d’altres sistemes).
La pèrdua de vicis d’altres sitemes ha sigut el que pijtor he portat Dreceres de teclat que canvien, noves maneres de gestionar finestres i escriptoris, i al final tot el que comporta adaptar-se a un nou sistema operatiu.
El meu escriptori a dia d'avui
He cercat alternatives al programari que emprava habitualment i ha sigut força senzill trobar-ne, en els millors dels casos el mateix programari per a Mac (Eclipse o Firefox, per exemple) i en d’altres amb programari propi que he trobat més adequat com el cas del Mail.app (he abandonat el Thunderbird), el iCal o el Adium.
Avui, em sento totalment còmode treballant amb el meu MacBook, ja no hi ha vicis estranys, no trobo a faltar res al sistema i la màquina va francament bé. La compra del MacBook de moment és tot un encert, veurem si el proper portàtil també serà un Mac.
I l’Ubuntu?
En el moment en que em consideri més productiu amb Ubuntu, Fedora, Windows Vista o EyeOS que amb el Mac OS X, miraré com instal·lar una Ubuntu o el que calgui sobre aquest maquinari. Al cap i a la fi, els ordinadors són eines per aconseguir quelcom. Continuaré valorant el fet de que un programari sigui lliure a l’hora de decidir si l’empro o no, però lluny quedarà que aquest sigui l’únic element a tenir en compte.
Per a Mac, igual que per a tots els sistemes operatius hi ha una gran varietat de programari lliure que podeu trobar a OpenSourceMac o la iniciativa MacLibre
Seguirem informant
