La enciclopèdia catalana defineix el repte com Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa
.
Qui em coneix, i no només diu que em coneix, sap que no sé viure la vida veient-la passar, simplement passant fulles i escrivint-ne de noves, necessito d’aquests estímuls dels que parla la enciclopèdia, necessito reptes, objectius més o menys difícils d’aconseguir que suposen un desafiament i que em fan frisar. Hi ha res millor que aquella sensació de benestar i satisfacció estranya d’explicar quan els has superat? Aquella sensació que sovint va acompanyada d’un somriure tímid que s’escapa i que confirma que sents que has fet una bona feina 😉
Sovint topo amb gent a qui la vida ja li està bé, es limita a viure-la. Gent d’aquella que es passa el dia lamentant-se “ja vindran temps millors” o que es passen el dia queixant-se de la sort que té un, de la mala sort que té l’altre i de lo desgraciats o agraciats que són… ara amb la crisis aquests temes de conversa encara són més usuals, més repetitius i més pesats. Gent a la que els reptes… uf! Per que assumir nous reptes si ja estan bé com estan? Si us plau!! Com poden viure així? Una mica de sang a les venes!
Per sort, també interactuo amb gent com jo, a qui li agrada marcar-se nous reptes i encara més fer la creueta de “fet” a la llista de reptes pendents, és realment un plaer poder comptar amb gent com aquesta al voltant. Si mai heu nedat o fet un esport de fons, sabreu lo important que és tenir gent al voltant que tiri tant o més que tu per poder treure el millor d’un mateix.
I tot això… a que ve? Ahir la vida em va posar sobre la taula nous reptes, o potser els vaig buscar jo? Tant és, sigui com sigui després d’una llarga nit donant voltes al llit, pensant, rumiant i també (seria fals negar-ho) fent alguna capcinada, he decidit que sí, que tinc ganes d’assumir-los, assolir-los i buscar-ne de nous. Parlo de ‘tenir ganes’ però realment no sé si és això o és que simplement necessito assumir-los, sóc addicte als reptes? 😀
Res, potser que deixem les tonteries i comencem a fer el que cal fer 😉